Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valls occitanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valls occitanes. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de gener del 2012

Lyrics

          
      Ens demanen la lletra de la cançó penjada 2 posts més avall; n´oferim un fragment, i al costat una versió llenguadociana.

     (El text d´aquesta segona versió prové del llibre Recits & contes populaires du Languedoc, Vol 2.)



         La belo Janetoun (..)              La bela Janeton
     a l´àigo i es anado                 A l´aiga s´en anava

     En aribant òou pous,               Quand siaguet a la font
    e l´àigo i ero troublo                L´aiga siaguet troblada

    E i s´es setado aquí,               S´asseguet un bricon
    n´esperont l´àigo claro.           La daisset venir clara

    Elo se véi venir                       Dins aquel temps passet
    tres sivolier d´armado.            Tres cavalhers d´armada

     E lou premié i à dí:                 Lo prumier i diguet:
    “Oi que poulido fio!”                Jès! Qu´una bela dama!

     E lou secound i à dí:               Le segond respondet:
    “Bessài es maridado”               Qui sap s´es maridada

     E lou terziem i à dí:                Le tresième respondet:
     “Regardo-li li bago”.                Ba veirem a la baga!

    Aquel couquin de´n marì,         Le coquin de marit
    darnié de la bastido(..)            Jos pont que l´escotava   

    Al à coumensà a picà,              Quan siaguet a l´ostal
    s´n´aquelo pàouro ´squino(..)  Fliu! Flau! Sus las esquinas

    “Beno mere vené lèou,             Bela maire! Venetz
    vostro fio i es malado”.            Vostra filha es malauta

    “Oi couquin de ´n marì,           A! Coquin de marit
    bessài l´ouriés tuhado” (..)      Tu me l´avràs tuada!




  Una versió diferent i amb final feliç, aquí.



dimarts, 16 d’agost del 2011

(Parèntesi musical)


    
    Aquest blog no té intenció d´apartar-se dels temes lingüístics, però fem una excepció donat que des d´un canal italià de YouTube han tingut l´amabilitat d´escoltar la nostra petició i han penjat aquesta cançó tradicional occitana, interpretada pel grup piemontès Compagnons Roulants. Potser la primera peça popular a tractar el tema de la violència de gènere?

   (I total, tampoc no ens hem allunyat gaire de les qüestions que ens interessen):











divendres, 29 de juliol del 2011

Gardarem lo gardiòl?

La prima colònia ilh èra formaa de còpias jóvens, que après de 25 jorns de camin ilh van arriva..(..) Enshit la vai nais la Gàrdia, coneissua en un prim moment coma Guardia Lombarda, puei dins al 1863 ilh vai pilha lo nòm de Guardia Piemontese.


  El gardiòl és una variant de la llengua de les Valls occitanes del Piemont que es parla, molt lluny de la seva zona originària, al municipi calabrès de La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià), des que immigrants de les valls van fundar la vila el segle XII o XIII.


   En aquesta variant trobem un tret habitual del català modern i de l´occità medieval,però virtualment desaparegut de l´actual llengua d´oc: el pretèrit perfet perifràstic. Per saber més sobre l´ús en els parlars occitans de les valls alpines d´aquesta perífrasi que ja només es conserva als dos extrems del domini catalano-occità, es pot consultar aquesta tesi doctoral.
  El Gardiòl fa servir sempre els pronoms personals àtons al davant del verb1, tal i com passa a gairebé totes les llengües gal.lo-itàliques (com el piemontès, llengua veïna de l´occità de les valls), però habitualment no en occità. Aquest article, però, ens recorda que aquest ús dels pronoms és ben viu en alguns indrets de les valls (i del Llemosí).



  Hi ha uns quants llibres publicats sobre el gardiòl. Un d´ells porta per títol O libre meu i és el que fan servir els infants del poble. Pel que fa a Internet, aquí trobem un recorregut per la història de la vila. I el Wiktionary ens ofereix més textos. 
  Qui vulgui aprofondir en l´estudi del gardiòl potser haurà d´afanyar-se: pel que sembla només queden 340 parlants de la llengua.

   1- Tot i que és així només per la 2ªpersona singular i la 3ª sing. i pl., tal i com recorden Savoia i Manzini.