Entrades
L´adverbi bombén es fa servir a la ciutat de Parma, on es parla encara la varietat parmesana de la llengua emiliana. Correspon al català molt i sembla que provingui de la fusió de molt i bé. Una mica el cas contrari de la també parmigiana Dabón (equivalent al mallorquí de bo) respecte al debò català, gramaticalitzat fins al punt de tornar a requerir d´una preposició.
Tant el molt bé originari com la paraula resultant els podem trobar escrits de moltes maneres diferents; inclús l´accent sembla tenir vida pròpia: Bonbén, Bombèn,Bondbèn, Bombè1... L´autor d´aquest conegut blog l´escriu sempre com al primer paràgraf d´aquesta entrada.
Normalment és precedit pel verb o l´adjectiu: l´é bela bombén. A m' són divartì bombén. Avantposat al substantiu, però sempre indeclinat, regeix una frase partitiva i fa la funció del nostre adjectiu:
Sucesivament par causa d'j invasiòn spagnoli e sopratut francezi in t'al dialét pramzan a's polen catär dil parôli c'a venen dal francez cme (..) "pòmmm da téra" (patata) e bombén d' ätri paroli ancòrra. (http://eml.wikipedia.org/wiki/Dial%C3%A8tt_pramzan)
Al seu clàssic Saggio sui dialetti gallo-italici Bernardino Biondelli
senyalava l´extensió geogràfica del Parmigià (pàgs 192-193) i en definia
les característiques (206-208). L´origen d´una de les més destacades,
la desinència en -i dels femenins plurals (també present a altres zones,
com el Piemont oriental), és analitzat al cap. 115 de la famosa tesi de
l´australià Geoffrey Hull. Un altre tret del dialecte, que l´allunya del ca-
talà, és la tendència a pronunciar com a e moltes a tòniques: així el nom
de la ciutat és Perma -o Pärma-. (Al barri Oltretorrent -en parm. Dedlà
da l'acua- l´a àtona és sovint pronunciada, aquí sí, d´una manera similar
a l´e neutra catalana)
Al seu clàssic Saggio sui dialetti gallo-italici Bernardino Biondelli
senyalava l´extensió geogràfica del Parmigià (pàgs 192-193) i en definia
les característiques (206-208). L´origen d´una de les més destacades,
la desinència en -i dels femenins plurals (també present a altres zones,
com el Piemont oriental), és analitzat al cap. 115 de la famosa tesi de
l´australià Geoffrey Hull. Un altre tret del dialecte, que l´allunya del ca-
talà, és la tendència a pronunciar com a e moltes a tòniques: així el nom
de la ciutat és Perma -o Pärma-. (Al barri Oltretorrent -en parm. Dedlà
da l'acua- l´a àtona és sovint pronunciada, aquí sí, d´una manera similar
a l´e neutra catalana)
A Reggio o a Bolonya ja fan servir un altre mot, el també intrigant dimondi (o dimóndi, o di mondi..). A la província de Parma, en canvi, és més habitual a bota (o a bòtta...).
Tornant a l´origen de la paraula, en aquest article es considera probable l´etimologia ja esmentada (amb un canvi del molt inicial a mont), però es proposa també la possibilitat que el mont que suposa un estadi intermedi en l´evolució fonètica de la paraula provingui dalla sovrapposizione del sost. mundus ‘mondo’ (..)al lat. multum o inclús que sigui degut a un precoce accostamento ‘popolare’ di molto a monte (che contiene anch’esso l’idea di gran quantità, di abbondanza) com en el un munt del català.
Tornant a l´origen de la paraula, en aquest article es considera probable l´etimologia ja esmentada (amb un canvi del molt inicial a mont), però es proposa també la possibilitat que el mont que suposa un estadi intermedi en l´evolució fonètica de la paraula provingui dalla sovrapposizione del sost. mundus ‘mondo’ (..)al lat. multum o inclús que sigui degut a un precoce accostamento ‘popolare’ di molto a monte (che contiene anch’esso l’idea di gran quantità, di abbondanza) com en el un munt del català.
Potser es podria hipotetitzar també una contaminació amb l´expressió ben ben, igualment present en parmesà i que correspon al nostre ben bé?
1-Vegeu per exemple el Vocabolario parmigiano-italiano de Carlo Malaspina o el Dizionario parmigiano-Italiano d´Ilario Peschieri
