diumenge, 12 de febrer del 2012

pequeños pero matones

    Recentment s´ha publicat la traducció al català d´un article de Daniele Vitali sobre el bolonyès, el dialecte que Bernardino Biondelli va considerar més "pur" perquè mantenia gairebé inalterats els seus trets distintius originaris emilians.

  Al seu article Vitali, a més de resumir la seva trajectòria personal, fa un repàs d´aquests trets que caracteritzen el bolonyès i, en major o menor mesura, tots els dialectes del Nord d´Itàlia. Potser només caldria fer-hi una matisació: llegint aquesta descripció el lector/a pot tenir la sensació que les llengües gal.lo-itàliques són un calc del francès; com quan, al punt 7 de la descripció, ens diu:

    Transformació dels pronoms personals llatins a pronoms de subjecte obligatoris en la conjugació: a dégg,et dî, al dîs (..) “dic,dius, diu”, mentre que mé a dégg,té et dî, ló al dîs (..) subratllen el subjecte. El francès es comporta de manera semblant (je dis, tu dis, il dit; moi je dis, toi tu dis, lui il dit)


   Els pronoms clítics subjecte són petits elements gramaticals que han generat centenars d´articles i desenes de llibres. El tema és tant interessant com, de vegades, desconcertant. Un article introductori molt recomanable i on es subratlla l´originalitat del sistema de clítics a les llengües del Nord d´Itàlia i les seves coincidències però també les diferències amb el francès (i les llengües germàniques), és aquest.



A la pàgina www.bulgnais.com hi ha molta més informació sobre Vitali i més articles seus.