Entrades
És sabut que l´èuscar és una llengua on els agents de frases transitives (i d´algunes inergatives) van marcats amb el cas ergatiu. Tant se val si l´agent és un nom, un pronom de 1º,2ª o 3ª persona, un ésser animat o inanimat.
En aquest article el lingüista Marc Bavant reprèn i defensa la vella teoria de l´ergativitat dels substantius i pronoms que designen éssers animats en Pre-Proto-Indo-Europeu. Donat que la tendència observada en molts llenguatges és precisament la contrària (és a dir, quan dins d´una mateixa llengua conviuen el marcatge nominatiu/acusatiu i l´ergatiu/absolutiu aquest darrer és el propi dels sintagmes nominals situats a la part baixa en l´escala d´animacitat )1 en Marc Bavant s´esforça a demostrar que moltes llengües manifesten un rebuig a considerar els éssers inanimats com a potencials agents de verbs transitius.
L´euskera, tot i les aparences, en seria un exemple: Bavant esmenta d´una banda una conversa de C.Tchekhoff amb un vell parlant del basc que considerava impossible fer servir la paraula ganivet com a agent. D´altra banda recorda la teoria del possible origen passiu de les construccions ergatives, segons la qual l´ergatiu en euskera seria un antic cas instrumental, no pas un agent.
Aquesta segona explicació no és satisfactòria (el mateix Bavant així ho reconeix), perquè en basc instrumental i ergatiu són casos diferents. Però una de les hipòtesis més conegudes sobre l´origen del cas ergatiu sí que vincula estretament ergativitat i animacitat: es tracta de la teoria de Joseba Lakarra (a Tipologia y reconstruccion del protovasco antiguo 2005 ) que deriva la marca ergativa -k d´una postposició locativa -ga, aplicable només als éssers animats. Aquesta hauria estat la marca ergativa pels éssers animats i s´hauria estès posteriorment a tot tipus d´agent.
Pel que fa al comentari de Tchekhoff, la referència és molt vaga. Però seria interessant saber si encara hi ha locutors naturals de la llengua a qui se´ls fa estranya una frase com aquesta (inspiradora d´aquest article), del gran dialectòleg Koldo Zuazo:
Inchauspe (..), bere aldetik, alokutiboen erabilerak dauzkan mugez mintzatu zen.
(K.Zuazo: Zubereraren sailkapenerako)
que vindria a voler dir una cosa com: “Inchauspe, per la seva part, va parlar sobre els límits que té l´ús de les formes al·locutives.”
I on el verb parlar és intransitiu (i per tant té un subjecte humà en cas absolutiu), i la paraula “ús” duu la marca agentiva de l´ergatiu.
1- és l´anomenada jerarquia de Silverstein, nº 217 dels universals consultables aquí
1 comentari:
això és una prova
Publica un comentari a l'entrada