divendres, 29 de juliol del 2011

Gardarem lo gardiòl?

La prima colònia ilh èra formaa de còpias jóvens, que après de 25 jorns de camin ilh van arriva..(..) Enshit la vai nais la Gàrdia, coneissua en un prim moment coma Guardia Lombarda, puei dins al 1863 ilh vai pilha lo nòm de Guardia Piemontese.


  El gardiòl és una variant de la llengua de les Valls occitanes del Piemont que es parla, molt lluny de la seva zona originària, al municipi calabrès de La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià), des que immigrants de les valls van fundar la vila el segle XII o XIII.


   En aquesta variant trobem un tret habitual del català modern i de l´occità medieval,però virtualment desaparegut de l´actual llengua d´oc: el pretèrit perfet perifràstic. Per saber més sobre l´ús en els parlars occitans de les valls alpines d´aquesta perífrasi que ja només es conserva als dos extrems del domini catalano-occità, es pot consultar aquesta tesi doctoral.
  El Gardiòl fa servir sempre els pronoms personals àtons al davant del verb1, tal i com passa a gairebé totes les llengües gal.lo-itàliques (com el piemontès, llengua veïna de l´occità de les valls), però habitualment no en occità. Aquest article, però, ens recorda que aquest ús dels pronoms és ben viu en alguns indrets de les valls (i del Llemosí).



  Hi ha uns quants llibres publicats sobre el gardiòl. Un d´ells porta per títol O libre meu i és el que fan servir els infants del poble. Pel que fa a Internet, aquí trobem un recorregut per la història de la vila. I el Wiktionary ens ofereix més textos. 
  Qui vulgui aprofondir en l´estudi del gardiòl potser haurà d´afanyar-se: pel que sembla només queden 340 parlants de la llengua.

   1- Tot i que és així només per la 2ªpersona singular i la 3ª sing. i pl., tal i com recorden Savoia i Manzini.











dimarts, 26 de juliol del 2011

La lògica de l´ergativitat

És sabut que l´èuscar és una llengua on els agents de frases transitives (i d´algunes inergatives) van marcats amb el cas ergatiu. Tant se val si l´agent és un nom, un pronom de 1º,2ª o 3ª persona, un ésser animat o inanimat.


En aquest article el lingüista Marc Bavant reprèn i defensa la vella teoria de l´ergativitat dels substantius i pronoms que designen éssers animats en Pre-Proto-Indo-Europeu. Donat que la tendència observada en molts llenguatges és precisament la contrària (és a dir, quan dins d´una mateixa llengua conviuen el marcatge nominatiu/acusatiu i l´ergatiu/absolutiu aquest darrer és el propi dels sintagmes nominals situats a la part baixa en l´escala d´animacitat )1 en Marc Bavant s´esforça a demostrar que moltes llengües manifesten un rebuig a considerar els éssers inanimats com a potencials agents de verbs transitius.
L´euskera, tot i les aparences, en seria un exemple: Bavant esmenta d´una banda una conversa de C.Tchekhoff amb un vell parlant del basc que considerava impossible fer servir la paraula ganivet com a agent. D´altra banda recorda la teoria del possible origen passiu de les construccions ergatives, segons la qual l´ergatiu en euskera seria un antic cas instrumental, no pas un agent.


Aquesta segona explicació no és satisfactòria (el mateix Bavant així ho reconeix), perquè en basc instrumental i ergatiu són casos diferents. Però una de les hipòtesis més conegudes sobre l´origen del cas ergatiu sí que vincula estretament ergativitat i animacitat: es tracta de la teoria de Joseba Lakarra (a Tipologia y reconstruccion del protovasco antiguo 2005 ) que deriva la marca ergativa -k d´una postposició locativa -ga, aplicable només als éssers animats. Aquesta hauria estat la marca ergativa pels éssers animats i s´hauria estès posteriorment a tot tipus d´agent.
Pel que fa al comentari de Tchekhoff, la referència és molt vaga. Però seria interessant saber si encara hi ha locutors naturals de la llengua a qui se´ls fa estranya una frase com aquesta (inspiradora d´aquest article), del gran dialectòleg Koldo Zuazo:
 
Inchauspe (..), bere aldetik, alokutiboen erabilerak dauzkan mugez mintzatu zen.
(K.Zuazo: Zubereraren sailkapenerako)
que vindria a voler dir una cosa com: “Inchauspe, per la seva part, va parlar sobre els límits que té l´ús de les formes al·locutives.”

I on el verb parlar és intransitiu (i per tant té un subjecte humà en cas absolutiu), i la paraula “ús” duu la marca agentiva de l´ergatiu.


1- és l´anomenada jerarquia de Silverstein, nº 217 dels universals consultables aquí